UN LLIBRE RECOMENAT

L'últim soldat del POUM és una narració autobiogràfica desenvolupada a partir de l'experiència directa de l'autor a la guerra civil espanyola. El protagonista és un noi que, amb tot just quinze anys, es va unir a les Milícies del POUM i es va incorporar al Front d'Aragó, no massa lluny d'on va combatre a George Orwell. Estem, doncs, davant d'un llibre de records que és, també, el relat d'una formació personal en un context de mort i desesperança.

L'últim soldat del POUM és un relat escrit moltes dècades després del final de la guerra. La infància de Adillon Es va desenvolupar a Vic durant un període transcendental de la història d'Espanya, però les seves experiències infantils i adolescents es van veure fonamentalment marcades per l'abandonament dels seus pares i l'estada temporal en un orfenat. El desencadenament de la guerra i la revolució el contemplem des de la perspectiva d'un noi de catorze anys que viu l'incipient desenvolupament de la seva personalitat en aquesta situació política. La passió per anar a la guerra i les dificultats per allistar-se, per causa de la seva curta edat, obren el camí de la part central del llibre: la seva Incorporació al capdavant. Tot el relat es desenvolupa en primera persona: els camarades que comparteix les interminables hores d'espera, els combats, incloent una descripció (única en la literatura de la guerra) sobre el desarmament dels milicians del POUM, l'entrada en una nova columna, La captura pels feixistes, la vida presoner i els intents de tornar al bàndol republicà.

Com indica Joan Soler, nét de l'autor, en el pròleg del llibre: "Es tracta d'una història de guerra sense herois ni grans batalles". Hem de destacar que aquest llibre revela un sentit i mesurat molt sensat del que ha de ser un llibre de memòries. Adillon ens explica el que va viure (És a dir, el que recorda que va viure) i s'absté de parlar d'allò que no va veure. No és un d'aquells llibres pretensiosos de falsos records on l'autor pretén haver vist tot clar i ser l'heroi de totes les pel·lícules, inclòs el nou estrateg de les més confuses tàctiques militars. Al contrari, en el llibre de Adillon la veu de l'autor ressona en tot moment sincera modesta, humana, inclòs un registre d'humor murri que agraeix al lector.

Coincideixo amb Joan Soler: "El valor de L'últim soldat del POUM és el d'aportar l'experiència directa d'una guerra respecte a la que la majoria de testimonis no van poder relatar, degut a la llarga dictadura i al silenci imposat al final d'aquesta. És un relat autobiogràfic escrit després de molts anys de recordar i explicar oralment les vivències dels primers anys de vida, la qual cosa per desmitificar va servir i madurar el record d'experiències viscudes al límit".

Com a lector he de reconèixer què es tracta d'un llibre que transmet sinceritat, ple de salut vital, al qual els supòsits fets històrics són contemplats amb la naturalitat que els van viure els seus protagonistes. Més enllà del seu testimoni com el valor, es tracta d'una lectura molt gratificant.

http://www.fundanin.org/adillon.htm